Cancel·lar el Mobile, una oportunitat per repensar-nos

Article publicat a Crític, 24 de febrer de 2020

Cal construir alternatives econòmiques per als treballadors de la SEAT, per als miners polonesos o per a les precàries del Mobile

La cancel·lació del Congrés Mundial del Mòbil ha generat una imatge sense precedents en els temps de tensions polítiques que vivim: la foto del front comú d’administracions de diferents colors, la Generalitat de Catalunya (convocant), els ajuntaments de Barcelona i L’Hospitalet, i fins i tot la delegació del govern espanyol a Catalunya; una vintena d’empreses tecnològiques, patronals, representants de la Fira de Barcelona i sindicats. Més de 50 persones assegudes al voltant d’una taula, no de diàleg, sinó d’unitat acrítica en defensa del Mobile del futur. S’han conjurat per aconseguir que el Mobile de 2021 sigui millor que mai, i per aconseguir que el contracte amb la GSMA (l’empresa privada que organitza el congrés) es prorrogui més enllà del 2023.

24 de febrer de 202013 de Març de 2020 per iolanda fresnillo

Blackstone. “Fucking Money Man”

Article publicat a Crític el 17 de juliol de 2019

Com a bon fons voltor, el seu modus operandi és senzill: comprar barat i vendre car. I per vendre car, li molesta la gent que viu a les cases. La lògica del diner s’imposa. 

Els veïns i veïnes del Raval han declarat la guerra a Blackstone. Fons d’inversió – o més aviat, fons voltor – d’origen estatunidenc, Blackstone es va situar el 2017 com a primer gestor de propietats immobiliàries del món. I entre aquestes propietats, l’edifici d’habitatges del carrer Hospital 99 de Barcelona. Com a bon fons voltor, el seu modus operandi és senzill: comprar barat i vendre car. I per vendre car, li molesta la gent que viu a les cases. La lògica del diner s’imposa: cal fer fora la gent per vendre car. Fucking money man.

17 de Juliol de 201913 de Març de 2020 per iolanda fresnillo

El dret a la ciutat en mans del capital

Article publicat a Crític el 4 d’abril de 2019. És una versió actualitzada i ampliada de l’article publicat en el Dossier Crític “Ciutats”.

Mentre no avancem cap a nous models econòmics, no podrem recuperar la possibilitat del dret a la ciutat.

La financiarització de les ciutats és un fenomen global, que transforma el sòl, edificis i infraestructures urbanes arreu del món, en béns especulatius destinats a l’acumulació de rendiment financer. Quan l’habitatge, igual que els locals comercials i altres infraestructures urbanes, no es valoren pel servei que poden donar, si no per la renda que poden produir a inversors anònims, es perd la seva funció social.

4 d'Abril de 201915 d'Octubre de 2019 per iolanda fresnillo

La batalla de Barcelona es juga, un cop més, al Raval

Una versió reduida d’aquest article es va publicar, en castellà, a El Periodico l’11 de febrer de 2019

“Reclamar el dret a la ciutat es reclamar algun tipus de poder per donar forma als processos d’urbanització, poder sobre les formes com les nostres ciutats són definides i redefinides”

David Harvey, Right to the city, 2008

Les properes setmanes són clau per definir el futur de la capella de la Misericòrdia. Com segurament ja sap tothom a aquestes alçades l’espai que abans ocupava la Capella, ara dessacralitzada i de propietat municipal, va ser cedit de forma gratuïta al MACBA pel govern de Trias al 2013, per ampliar l’espai expositiu del museu, tal i com consta en el contracte de concessió.

11 de febrer de 201925 de Març de 2019 per iolanda fresnillo

Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits

Article publicat en el marc del programa “Ciutats i persones” de l’Institu de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en la publicació “Innovacions locals contra la desigualtat de gènere a l’ocupació” de Maria de la Fuente (coord.). Podeu descarregar-vos la publicació sencera aquí i l’article sobre “Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits” aquí. 

Des d’una estratègia dual d’impuls de polítiques específi-ques d’igualtat i de transversalitat, l’aplicació de perspectiva de gènere ha d’arribar també a les polítiques de compres i contractació pública de totes les administracions públiques. Com veurem, a partir sobretot de l’aplica-ció de clàusules socials en la contractació pública, s’ha anat avançant en aquest sentit, com a mínim en l’àmbit teòric i de proclamació d’intencions (és a dir, s’ha avançat més a nivell normatiu que no pas de desplegament d’aquestes clàusules socials), tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic i el municipal. Aquest text vol analitzar les oportunitats, però també els límits, d’aplicar la transversalitat de gènere a la compra i contractació pública, a partir del seu desplegament en l’àmbit municipal a Catalunya.

27 d'Octubre de 201813 de Març de 2020 per iolanda fresnillo

Mercat de Sant Antoni, motor de gentrificació?

Una versió reduida d’aquest article es va publicar a la revista “Barcelona Metròpolis” que edita l’Ajuntament de Barcelona, al juny de 2018

La reforma del Mercat de Sant Antoni de Barcelona era una assignatura pendent a la ciutat. Veïnat, comerciants i consistori veien aquesta fita com una oportunitat per la revitalització del barri. Ara, a poc de la seva inauguració i a una dècada de l’inici de les obres, l’obertura del nou mercat, junt amb la dinàmica immobiliària i comercial que s’ha instal·lat al barri, es veuen com amenaces a la vida veïnal. El procés de gentrificació que s’ha donat a Sant Antoni és innegable. Els preus tant dels habitatges com dels locals comercials estan disparats. Els veïns i veïnes denuncien que estan sent expulsats per una onada invisible de finalització de contractes de lloguer i preus abusius.

28 de Juny de 201825 de Març de 2019 per iolanda fresnillo

La transformació del comerç de proximitat als barris

Article publicat al Num. 60 de la revista Papers de l’Institut d’Estudis regionals i metropolitans de Barcelona (IERMB), sobre “Gentrificació i Dret a la Ciutat“.

La importància del comerç de proximitat a la ciutat de Barcelona és innegable. Forma part fonamental de la història i de la configuració de la ciutat, no només com a element clau de la seva estructura econòmica i com a factor imprescindible per a la generació d’ocupació i creixement econòmic, sinó també com a element de cohesió social i comunitària als barris de la ciutat. Però els canvis socioeconòmics i urbanístics a la ciutat han suposat importants reptes per al comerç de proximitat, que ha d’afrontar lloguers impossibles, una transformació profunda dels patrons de consum i la competència de franquícies, centres comercials, cadenes o el comerç electrònic, entre d’altres. Els processos de gentrificació que s’han donat i es donen a molts barris de la ciutat suposen també una amenaça per al tradicional comerç de proximitat, que afronta el futur amb incertesa.

Us podeu descarregar l’article sencer aquí: https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2018/06/60-11.pdf

25 de Juny de 201825 de Març de 2019 per iolanda fresnillo

Mercat de Sant Antoni: com millorem la ciutat sense perdre-la?

Aquest article va ser publicat a La Jornada el 22 de maig de 2018

Aquesta setmana s’inaugura el reformat Mercat de Sant Antoni a Barcelona. Malgrat ser una renovació que feia anys que reclamaven tant paradistes com el veïnat, avui són moltes les que miren, en alerta, el que el nou mercat i la superilla que l’acompanyarà pot comportar pel barri.

22 de Mai de 201825 de Març de 2019 per iolanda fresnillo

Ajuntaments del canvi: de la bona gestió a la política transformadora

Article publicat a ElCritic.cat el 29 de juny de 2017 (en castellà a continuació, publicat per Viento Sur)

Durant el darrer mes, els anomenats “ajuntaments del canvi” —combinacions de ‘comuns’, ‘cups’, ‘podems’ i ‘guanyems’ arreu de l’Estat— han estat celebrant la meitat del seu mandat, revisant les fites assolides amb vídeos, campanyes de Twitter, mapes d’èxits, actes de rendició de comptes i fins i tot estrenes cinematogràfiques. En aquesta revisió de la tasca realitzada no solament han abordat els èxits, sinó també les dificultats que s’han trobat quan han entrat a les institucions. “Aprendre els tempos i els codis de la política institucional no ha sigut gens fàcil”, afirma Jaume Asens, quart tinent d’alcaldia de Barcelona, en un dels curtmetratges que des de Barcelona en Comú s’han produït per fer repàs d’aquesta meitat de mandat.

29 de Juny de 201713 de Març de 2020 per iolanda fresnillo

Més enllà de les institucions, tot està per fer

Publicat a ElCritic.cat, el 30 d’octubre de 2015

El 26 de juny de 2014 es va presentar la proposta de “Guanyem Barcelona” a l’escola Collaso i Gil del Raval. Moltes cares conegudes, a dalt de l’escenari, rere l’organització i entre el públic. Ens havíem trobat abans a assemblees, mobilitzacions, ateneus o places. Algunes per curiositat, altres per convenciment. Algunes van seguir el camí de Guanyem a Barcelona en Comú, altres van optar per Capgirar Barcelona o d’altres candidatures de confluència, unitat popular o nova política (poseu-li l’adjectiu que més us agradi) i moltes vam tornar als nostres espais, seguint de més a prop o més lluny, més o menys entusiastes, aquest cicle electoral extraordinari que encara cueja.

30 d'Octubre de 201513 de Març de 2020 per iolanda fresnillo