Del tabú de l’impagament a la impossibilitat del pagament: alternatives a la deutecràcia

Publicat a ElDiario.es Catalunya Plural, 19 de novembre de 2015

Disponible en castellano aquí

Els deutes sempre es paguen, pacta sunt servanda, els contractes estan per ser complerts. El simple plantejament de trencar amb els contractes que ens lliguen a bancs, inversors i mercats financers, a través del deute, públic o privat, és inconcebible per a molts. Els que neguen la possibilitat d’un impagament, total o parcial, ho fan argumentant que, per sobre de tot, ha de prevaldre la seguretat jurídica. La sacrosanta seguretat jurídica. Una prevalença del signat que no defensen amb el mateix entusiasme quan es tracta de respectar els drets humans o els drets econòmics, socials i culturals.

8733610076_4f0e67f6c2_z

Llegeix més…

Més enllà de les institucions, tot està per fer

Publicat a ElCritic.cat, el 30 d’octubre de 2015

El 26 de juny de 2014 es va presentar la proposta de “Guanyem Barcelona” a l’escola Collaso i Gil del Raval. Moltes cares conegudes, a dalt de l’escenari, rere l’organització i entre el públic. Ens havíem trobat abans a assemblees, mobilitzacions, ateneus o places. Algunes per curiositat, altres per convenciment. Algunes van seguir el camí de Guanyem a Barcelona en Comú, altres van optar per Capgirar Barcelona o d’altres candidatures de confluència, unitat popular o nova política (poseu-li l’adjectiu que més us agradi) i moltes vam tornar als nostres espais, seguint de més a prop o més lluny, més o menys entusiastes, aquest cicle electoral extraordinari que encara cueja.

david-ada-arcadiEntre aquell 26 de juny i el passat 27 de setembre, moltes energies s’han invertit en campanyes electorals i en portar el canvi a ciutats i pobles d’arreu del país. Tot sembla indicar que més energies s’hi dedicaran fins al 20 de desembre. I qui sap si més enllà. A més, els resultats de les darreres eleccions municipals, així com del 27S, han derivat encara més energies a l’àmbit institucional, amb moltes companyes ocupant càrrecs o posicions electes. Entre els riscos d’aquest gir institucional de moltes activistes, analitzava l’abril passat en un article a CRÍTIC, Ricard Vilaregut, ara a l’Ajuntament de Badalona, hi havia “la descapitalització del capital humà dels moviments socials, la dependència de calendaris i ritmes institucionals, el fet de veure’s xuclat –i col·lapsat– per dinàmiques burocratico-administratives, la pèrdua de l’autonomia, unes expectatives de canvi real que no es puguin complir, i el que és fonamental pels moviments: un pas enrere –una pausa en el millor dels casos– en la capacitat de construcció d’un conjunt d’iniciatives socials al marge de l’Administració i del mercat”. L’article es titulava justament ‘Candidatures municipalistes i moviments socials: entre la urgència i la importància’.

Els espais institucionals s’han endut el focus mediàtic i una part del capital humà dels moviments socials. A moltes se’ns fa estrany veure tantes cares conegudes, tantes companyes, amb càrrecs de regidores, conselleres, comissionades, caps de departament, diputades … Molt probablement hi faran bona feina. Amb la seva presència a les institucions, governant o a l’oposició, es podrà fer front a l’emergència social amb més eines que si seguíssim només als carrers. Però tot i la importància dels reptes aconseguits a nivell institucional, no pot escapar a ningú que els moviments no ens podem permetre el luxe de prémer pausa en la resistència, mobilització o construcció d’alternatives. Ni un pas enrere als carrers.

Per a llegir més: http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/10/30/mes-enlla-de-les-institucions-tot-esta-per-fer/

“Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)

Resum elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute actualitzant les dades de l’Informe “Independents de Qui?”, 15 de setembre de 2015

Malgrat que des de fa anys el deute públic és molt present al debat polític i als mitjans de comunicació, la manca de transparència i els interessos de les elits fan que la ciutadania desconegui quina és la realitat del deute públic del seu propi país. Fa un any la PACD vam publicar l’informe “Independents de qui?“, que cercava analitzar les principals magnituds, dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català, centrat en el deute de la Generalitat de Catalunya. L’informe respon a la necessitat de conèixer com s’ha arribat a aquesta insostenible situació, per a partir d’aquest coneixement poder avaluar quines sortides tenim. L’informe ha d’ajudar també a abordar la qüestió de la il·legitimitat de la priorització del pagament del deute per sobre d’altres despeses.

Eguany hem actualitzat les dades principals i les compartim en el Resum que us podeu descarregar aquí

Algunes de les dades més destacables que hi trobareu són:

  • El deute de la Generalitat Catalunya és ja de 64.792 M€ (març 2015) i des de l’any 2008 el deute s’ha s’ha multiplicat per 3,5. La Generalitat té previst que aquest deute superi els 70 mil milions d’euros al 2016.
  • El deute públic català respecte al PIB ha passat de situar-se al voltant del 8% abans del 2007 a créixer fins al 32,2% a març de 2015.
  • A més, la Generalitat amaga possibles deutes futurs: 2.723 M€ d’avals concedits a organismes autònoms i empreses públiques de la Generalitat de Catalunya, o els 1.128 M€ d’avals a empreses privades i a través del Fons de titulització d’actius, a més de prop de 80 mil milions de despeses compromeses (a 2010) amb càrrec a exercicis futurs, fins a l’any 2108.
  • El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del Govern espanyol és principal font de finançament de Generalitat i, per tant, l’Estat espanyol n’és el primer creditor. La meitat del deute català, 32.661 Milions, corresponen a deute amb l’Estat espanyol vinculat amb els mecanismes de liquiditat. L’acceptació de les condicions dels mecanismes de liquiditat és una intervenció de facto de l’economia pública catalana. A més, al 2016 s’han de començar a retornar els préstecs del FLA, 2.862 milions d’euros a pagar a l’Estat espanyol.
  • Al 2014 es van pagar 8.267,17 M€ en pagament de deute més interessos, mentre tot el pressupost d’educació era de 4.967 M€. Al 2014 es va pagar 22,6 milions d’euros al dia, dels quals 5,27 milions d’euros al dia només en interessos (1.924M€ en interessos i 6.343M€ en amortització al 2014). Entre 2009 i 2014 les retallades en Salut, Educació, Protecció i Promoció social i altres partides sumen -7.214,87 M€, mentre que el pagament del deute s’ha incrementat en més de 6.108,27 M€.

Los errores en la ayuda tras el terremoto de Haití que no deberían repetirse en Nepal

Publicado en ElDiario.es, 5 de mayo de 2015

  • En Haití se dilapidaron más de 500 millones de dólares en viviendas transitorias, de baja calidad y sin servicios básicos, que se han convertido en permanentes para las víctimas
  • Las ONG en Haití excluyeron en general a la población local y centraron los esfuerzos en la capital
  • La reconstrucción tras el desastre tiene la oportunidad de abordar algunos problemas previos, como la desigualdad o el empobrecimiento de ciertos sectores de la población

Los paralelismos entre lo que hoy sucede en Nepal y lo que aconteció hace cinco años en Haití, con un terremoto devastador, son inevitables. Por ello es bueno echar la vista atrás y preguntarnos si no hay algo que podamos aprender de lo que pasó en Haití para aplicar esos aprendizajes al seísmo que ha sacudido ahora el país asiático.

Estructura-UE-Rolphe-Papillon-innecesaria_EDIIMA20140110_0360_13

Llegeix més…

Auditoría ciudadana, mucho más que auditar las cuentas de la deuda

Publicado en la revista de la Fundación 1 de mayo, núm 68-Febrero 2015, Especial Deuda por Pablo Martínez, Iolanda Fresnillo y Sònia Farré | Plataforma Auditoria Ciudadana de la Deuda

deuda il·legítimaDesde múltiples frentes en movimientos y organizaciones sociales, llevamos años trabajando para conseguir que haya una sociedad civil más participativa, que luche por sus derechos, tome la iniciativa y reconduzca las políticas actuales. Buscamos que sean los ciudadanos y ciudadanas los que forcemos nuestro propio rescate, y forzar a nuestros gobiernos a que dejen de rescatar a bancos y grandes empresas, que dejen de pagar la deuda por delante de garantizar nuestros derechos.

Que Grecia se plantee no pagar la deuda o se niegue a reconocer a la Troika, nos ayuda a romper el mito de que no existe alternativa a las políticas de austeridad o al pago de la deuda. Resulta más que evidente que la deuda ha sido y sigue siendo usada como excusa para imponer una serie de reformas, de corte neoliberal, que acaban beneficiando a las élites económicas. Unas reformas que atacan nuestros derechos básicos y que se imponen sin participación ni debate democrático, como  ya quedó claro en la reforma de la constitución exprés, llevada a cabo con agosticidad y alevosía.

El camino para frenar estos ataques pasa por el no pago de la deuda ilegítima. Un no pago que ya se ha llevado a cabo numerosas ocasiones a lo largo de la historia, propia y ajena. A Alemania se le condonó gran parte de su deuda tras la segunda guerra mundial, y entre los acreedores estábamos Grecia y España. El impago es posible, y lo que debemos cuestionarnos realmente es si el pago de la deuda lo es. La burbuja de la deuda a nivel internacional ha llegado a tal nivel que no hay economía real en este mundo capaz de cancelar las deudas existentes. Esa deuda y el capital ficticio que la respalda, ha ido aumentando sin un respaldo de la economía real. Ya son muchas las voces, heterodoxas y ortodoxas, que advierten que la deuda, pública y privada, en nuestro país, en Grecia y más allá, es simplemente impagable.

Llegeix més…

Acuérdate de la deuda

Publicado en Planeta Futuro – El País, en motivo del 20 aniversario del informe La Realidad de la Ayuda, de Oxfam Intermon

14 de enero de 2015

El sur nos ha enseñado cómo no se sale de la crisis de la deuda
La austeridad sólo provoca más desigualdad

Recuerdo perfectamente cuando, un invierno hace 15 años, alguien me habló de la deuda. No se trataba de cualquier deuda. Era la deuda externa de los países más empobrecidos. Aquellos por los que cinco años atrás habíamos acampado, bajo el frío de un invierno similar, para conseguir el compromiso de nuestros gobiernos de repartir mejor nuestra riqueza y asignar el 0,7% del PIB para cooperación internacional. En la facultad había oído hablar de la crisis de la deuda en América Latina, pero me di cuenta que no le había prestado la suficiente atención. De cada dólar que llegaba a los países empobrecidos, volvían cinco a los países ricos en forma de retorno de esa deuda eterna. Ya no se trataba sólo de dar, sino de no quitar. De que los escasos recursos que tenían aquellos lejanos países se pudiesen destinar a educación o salud, y no a pagar intereses.

deuda1

Llegeix més…

Haití es revolta

Publicat a l’edició impresa de La Directa, 12 de Gener de 2015

Iolanda Fresnillo i Laia Gordi

Cinc anys després del gran terratrèmol, Haití encara viu submisa en una multi-crisi permanent i una ocupació estrangera de facto

El darrer mes l’oposició haitiana, moviments socials i els sectors més desafavorits de la societat s’han manifestat en les principals ciutats del país gairebé diàriament. Les protestes han estat brutalment reprimides, no només per la policia nacional, sinó també pels cascos blaus de la missió permanent de les Nacions Unides a Haití, la Minustah. Amnistia Internacional ha denunciat la seva preocupació davant l’escalada de violència i l’ús de foc real indiscriminat contra la gent, tant per part de la policia com de soldats de la Minustah. Hi ha almenys un mort, que es conegui, i desenes de ferits.

16580740554_9c4a563c97_z

Llegeix més…