Factors i riscos del miracle econòmic a Amèrica Llatina: entre la dependència dels recursos i la deutecràcia

 

Text elaborat per les Jornades “Visions d’Amèrica Llatina” organitzades per la URV, UdL, UdG i UPF. Abril 2016

Les estratègies de desenvolupament econòmic engegades en la darrera dècada i mitja a Amèrica Llatina, basades principalment en l’explotació i l’exportació de recursos naturals, no han aconseguit superar les dinàmiques de dependència, condemnant els pobles llatinoamericans i del carib a una extrema vulnerabilitat davant els cicles de l’economia global.

Continua llegint

¿Qué tiene que ver la deuda con el hambre?

Articulo publicado en Eldiario.es en el marco del Projecte FAM (Quepo) el 15 de octubre de 2016

Los recursos de los países empobrecidos se destinan ahora a pagar a los acreedores y no se pueden invertir en hacer frente al empobrecimiento de la población, a los impactos del cambio climático o a una sequía prolongada

Hace unos días el Fondo Monetario Internacional (FMI) alertó del aumento de la deuda global en los últimos años. 152 billones de dólares. El 225% del PIB mundial. Una enorme bomba de relojería que afecta no sólo países de la periferia europea o emergentes, sino también a buena parte de los países más empobrecidos del planeta.

Continua llegint

Por qué la deuda no está en el CIS

Articulo publicado con Yago Álvarez en el blog “Viviendo en Deudocracia” de la PACD en Publico.es el 15 de mayo de 2016

Cada una de nosotras debía en diciembre del año pasado 23.332,44€, un 4,8% respecto al año anterior. Desde bebés de cuna hasta jubilados, trabajadoras y parados, todos y cada uno de los ciudadanos y ciudadanas del Estado español, lo que significa 1,08 billones de euros. Si en su casa son cuatro deben multiplicar: la familia debe 93 mil euros. Si alguien llamara a nuestra puerta, nos dijera que debemos cada una más de 23 mil euros y nos preguntara si nos preocupa ¿cómo nos sentiríamos? Continua llegint

Per què i com volem auditar el deute de la Generalitat

Article Publicat amb Javier Lechón a El Diario.es el 19 d’abril de 2016. En castellano aquí.

Un deute de 70.000 milions d’euros no és poca cosa per a la Generalitat de Catalunya. El 2015 un de cada quatre euros i mig del pressupost es va destinar a pagar el deute i els seus interessos. Des del 2007 deute públic català s’ha multiplicat per 4,5, en un procés en espiral en el que cada any la Generalitat s’endeuta encara més per poder fer front al deute acumulat. Endeutar-se per pagar deute. Si al pagament del deute sumem altres compromisos ineludibles com el pagament de peatges a l’ombra i altres finançaments estructurats per la construcció d’infraestructures, en el pressupost resta molt poc marge per a la realització d’un pla de xoc que afronti amb garanties la situació d’emergència social que viu bona part de la població catalana. En aquest marc una de les exigències de la CUP-Crida Constituent en el seu pacte amb Junts pel Si va ser la revisió de què hi ha darrera d’aquest deute a través d’una auditoria del mateix. De moment, el Govern català ha creat un grup de treball obert als diferents grups parlamentaris per analitzar la situació d’endeutament de la Generalitat.

Continua llegint

La Deuda, una palanca de desposesión. La Auditoría ciudadana, una herramienta de soberanía

Texto publicado en el Dossier “Otra economia está en marcha” de Economistas Sin Fronteras (3a edición, verano de 2016) base de la intervención en las jornadas con el mismo título:

Hablar de deuda es hablar de soberanía. De hecho es hablar de pérdida de soberanía. El crédito y el endeudamiento no tienen porque ser de por si mecanismos de desposesión, pero a lo largo de la historia se han utilizado como herramientas de dominación y de trasmisión de recursos desde las clases populares a las élites económicas y políticas.

Continua llegint

Per què és impossible avui que Catalunya deixi de pagar el deute amb l’Estat espanyol?

Article Publicat a Crític el 15 de març del 2016. La versió ampliada de l’article la podeu descarregar aquí: deute-gencat-critic

Sense les estructures d’Estat en funcionament o sense voluntat real de ruptura, és pràcticament impossible que Catalunya es plantegi un impagament de deute a curt termini. Aquest impagament s’ha de plantejar des d’un punt de vista estratègic, de confrontació amb l’Estat, posant sobre la taula una amenaça real com a eina de negociació. Ara com ara, la Generalitat de Catalunya autonòmica no pot trencar amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) ni assumir un impagament a la banca privada, ja que això podria posar en marxa els mecanismes d’intervenció de l’Estat, que pot assumir el pagament de forma directa i descomptar els recursos de les bestretes del model de finançament. La pràctica totalitat del deute de la Generalitat i de les entitats públiques catalanes que venç el 2016 es pagarà a través del FLA. Tanmateix, sí que es poden posar les bases per trencar creant fonts alternatives de finançament. Continua llegint