valles al mar i valles al camp, por frostis.

Ingredients

4 ous
350g sucre morè o panela
320ml oli d’oliva
225gr farina integral d’espelta
1 cullerada sopera de llevat, un polsim de sal i un polsim de bicarbonat
1 cullerada sopera de canyella
400gr pastanaga rallada, que es noti (o sigui, amb el rallador de forat gran … )

opcional: 125gr nous partides a trossets (a quarts)

La recepta està “robada” del bloc cuina amb compte i tunnejada al meu gust …

En un bol posem el sucre, l’oli, la canyella, vainilla, sal, i les clares d’ous, i ho barregem amb un batedor manual de varilles… a fer braç fins a barrejar-ho tot be.
Reservem les clares d’ou i les batem fins a punt de neu (o gairebé)

Després anem afegint mica en mica la farina tamisada (amb el llevat ja incorporat) i lligant-ho amb les varilles… fins que no es vegi res de blanc de la farina… i hi afegim, poc a poc, les clares a punt de neu, remenant amb les varilles fins que es barregi tot.

Després hi afegim la pastanaga ratllada i continuem remenant.

Un cop estigui tot ben barrejat ens haurà quedat una pasta no molt seca i aquí es on afegim les nous, i si voleu, panses i trossets de taronja confitada … i continuem remenant…

Ho passem al motlle i a enfornar-ho fins que punxem i surti net. Aquest pastís costa de coure una mica més que el pa de pessic … uns 40 minuts, però de nou, depèn del forn i la comprovació amb un escuradents, pinxo o ganivet, fins que surti sec.

Deixa reposar i desmotllar-ho. Jo el vaig cobrir amb xocolata negra i va quedar prou bé l’invent.

és un pa de pessic ecològic, de comerç just i saníssim!

una barreja de la recepta clàssica del pa de pessic de iogurt i aquestes dues que he trobat a internet (pa de pessic integral de la cuina de la teresa i bizcocho integral de cocinando con mama)

Ingredients:

imprescindible

1 iogurt  (jo n’he posat un de la fageda desnatat ) ( el mateix envàs del iogurt ens servirà de mida dels altres ingredients)
1 mida d’oli (d’oliva ecològic i verge, de la cooperativa d’ulldemolins)
2,5 mides de sucre moreno (en el meu cas panela de comerç just)
3 mides de farina integral (jo n’he posat d’espelta, així és més digestiu)
3 ous (ecològics, de la cooperativa La Gleva)
1 cullerada sopera de llevat i un polsim de bicarbonat

opcional

trossets de xocolata (mitja rajola de xocolata 73% de começ just a trossets petits)
trossets d’anous (4 o 5 anous)
1 grapat de panses i 3 rodanxes de taronja confitada a trossets (comprades al mercat de l’abaceria de Gràcia)
la ralladura de pell de mitja taronja
1 pessic de canyella (si ens hi agrada) també de comerç just
llavors de sèsam cru (ecològic, de la cooperativa) per decorar i aportar calci …

Com ho he fet?

IMPORTANTÍSSIM: escalfem el forn a 180 graus (si el forn no està calent quan posem el pastís, aquest no pujarà)

Barregem el iogurt, l’oli i el sucre moreno, de manera que el sucre panela no faci grumolls. Hi afegim els rovells dels ous i reservem les clares per a batre-les a punt de neu.

Afegim la farina integral i el llevat (+ el bicarbonat) tamissat tot amb un colador (jo no afegeixo tota la farina de cop, sinó que afegeixo una mida de iogurt i la barrejo, i no afegeixo la següent fins que la primera estigui ben barrejada i sense grumolls). Al final, afegim les clares a punt de neu (aquesta és una de les claus del pastís, les clares a punt de neu).

Finalment, afegirem els ingredients opcionals (canyella, xocolata, anous, taronja confitada i pell de taronja) al gust (jo ho he posat tot i ha quedat molt bo).

Posem la barreja en un motlle (jo de silicona) i afegim les llavors de sèsam per sobre amb uns trossets de xocolata que hem reservat (o no).

Ho posem al forn. En 30-35 minuts el pastís ha d’estar fet. Intentem no obrir el forn fins que ens sembli que ja està fet. Per saber si està fet, ja sabeu, punxeu amb un ganivet finet o un pinxo i si surt sec, és que està cuit, si surt mullat, és que està cru.

Per cert, aquí trobareu informació sobre les cooperatives de Barcelona, la raó per la que he pogut fer aquest saníssim pastís amb ingredients ecològics i de comerç just http://repera.wordpress.com

Vam arribar ahir, després del periple a l’aeroport d’alger i el retard de l’avió. Hem dormit 4 horetes a l’hotel Oceanic. Ha estat estrany despertar-m’hi avui després de 3 anys (vam estar aquí amb el joan en aquell viatge per Senegal). Amb son, però ganes de fòrum hem sortit al carrer.

Sol, vint-i-escaig graus … ens espera un dia de caloreta senegalesa per iniciar el fòrum social mundial de 2011.  

A la Universitat Cheikh Anta Diop no tot estava llest, però ja feia olor de fòrum. Les inscripcions eren un caos, però tampoc importa massa. L’horari d’inici de la marxa depèn de la font que consultis. Òbviament, el programa no està imprès (hi ha el rumor que es pot consultar el de demà a internet). És el fòrum, és àfrica … res està com la lògica indica que hauria d’estar … però no passa res, segur que tot acaba estant preparat al darrer moment.

Arribem a la marxa, molta gent de països i col·lectius ben diferents. Hi domina la foscor de pell. L’evidència indica que la societat civil africana està més enxarxada del que moltes tenim en l’imaginari. La diversitat de lluites i reclams és enorme.

La marxa és llarga i el sol cau implacable sobre les nostres pàlides pells. Però aguantem fins al final, després de dues hores de recórrer una llarga avinguda, entre curiosos i policies (Sorprèn el desplegament policial). Ens anem trobant col·legues de lluites, però la majoria de cares, de tots els colors, són desgonegudes … 

En algun moment diu … el millor d’aquests fòrums és que te n’adones que, en la lluita, no estem soles.

Després dels parlaments, anem cap a l’hotel. Dakar ens acull com la ciutat de la Teranga que és. Serà casa nostra per uns dies.

Ara a descansar que ens esperen uns llargs dies de tallers, reunions i moltes idees per a seguir lluitant.

Primer, una de madalenes de xocolata amb taronja per endolçar la setmana als companys i companyes de l’ODG i Qui deu a qui? … demà, els i les qui vinguin a la reunió, tindràn recompensa …

Per dinar, un wok de peix, calamar i verduretes al curry … està malament que ho digui jo, però estava espectacular!!!

Aquí la recepta del dia:

Peix saltejat amb verdures (x 2 persones o x 2 dies)
1 llenguado (o qualsevol altre peix)
1 calamar
Verdures variades (1 pastanaga, 1/2 carbassó, 1 ceba, 3 espàrrecs, 1 carxofa … aprofiteu el que tingueu a casa … la recepta original té bolets shitake)
Un rajolí de xeres
Per la salseta: una cullerada de maizena, una cullerada de curry, 1 trosset de gingebre matxacat, 3 cullerades de de soja i 100 ml brou de peix (jo he aprofitat el brou de bullir uns musclos i tallarines i l’espina del llenguado)

Com ho fem?
Salpebrem el peix i el calamar, jo he afegit dues gambes que tenia congelades de les sobres de nadal, i afegim el suc de mitja llimona.
Tallem les verdures a trossets, tires o daus, al gust.
Escalfem el wok a foc viu amb una mica d’oli i hi saltegem el peix, el calamar i, si en teniu, les gambes. 3 o 4 minutets i ho reservem.
Saltegem les verdures fins que estiguin “al dente”. Hi afegim un rajolí de xeres (jo no en tenia i he posat Porto, i ha quedat ben bo) i deixem que redueixi un minutet.
En un bol preparem la salsa – una cullerada de maizena, una cullerada de curry, 1 trosset de gingebre matxacat, 3 cullerades de de soja i 100 ml brou de peix (jo he aprofitat el brou de bullir uns musclos i tallarines i l’espina del llenguado). Barrejar la salsa amb les verdures i deixar bullir uns 3 minuts. Barrejar amb el peix, calamar i gambes, i deixem un minutet més per a que tot s’escalfi. Jo he afegit dos musclos i unes tallarines que tenia a casa, però no són fonamentals.
Ho servim calent, si teniu molta gana acompanyem amb arròs bullit, cuscus o uns noodles d’arròs.
Bon profit!!!

La recepta de les madalenes, per un altre dia.

Em declaro també una ignorant de la complexa realitat africana, una realitat que cada cop m’atrau més i intento entendre millor.

Avui s’inicia al Sud del Sudan un referèndum sobre la independència d’aquesta regió de la resta del país. La meva reacció inicial és donar suport incondicional a aquest procés, que posa en mans del poble la decisió sobre quin país volen construir.

Però a la vegada sorgeixen preguntes. Què hi ha darrera d’aquest referèndum? Perquè Estats Units hi està tant interessat? Quines són les causes, interferències i, sobretot, conseqüències d’aquest procés?

Fa uns dies vaig coicidir amb el Rafael Vilasanjuan en una tertúlia radiofònica, i a la pregunta sobre els reptes de 2011 ell va posar sobre la taula els interrogants que plantejaran el referèndum i la probable independència del Sud Sudan. Així que quan avui he vist uns quants posts al facebook que celebraven alegrement el referèndum al Sud del Sudan, m’he posat a surfejar a veure què trobava darrera d’aquest complex esdeveniment.

El referèndum d’autodeterminació és part dels acords de pau que, al 2005, van posar fi a la guerra civil entre el Nord i el Sud, que va començar al 1983 i en 22 anys va deixar prop de 2 milions de morts i més de 4 milions de desplaçats, segons NNUU. El Nord, islàmic, detenta el poder polític i econòmic. El Sud, multiètnic, té les principals reserves de petroli i algunes de les estadístiques més esferïdores de l’Àfrica en termes d’empobriment i accés als serveis socials bàsics. Al Sud, la població sembla veure aquest referèndum i la separació del Nord com la fi de les seves calamitats. Al Nord, veuen el procés amb recel, sobretot pel que fa al control dels jaciments de petroli.

Fins aquí esl bàsics que trobem a gairebé tots els mitjans, però, si rasquem una mica més, què trobem?

Público ens explica les enormes desigualtats entre Nord i Sud i il·lustra la discriminació dels ciutadans del Sud que van emigrar a Khartum a estudiar o treballar. Ens diu també que la guerra, encesa gairebé des de la independència de la metròpoli britànica, es deu a l’enfrontament religiós (“El sur, formado por más de 500 tribus y de religión animista o cristiana, se enfrentó al norte musulmán y rechazaba la imposición de la ley islámica“), però també a aquestes desigualtats econòmiques i de poder polític.

L’especial informatiu de BBC ens dóna molta més informació, però tampoc aprofundeix massa en els perquès. Sí que explica les implicacions que la independència del Sud de Sudan pot tenir per altres regions africanes que reclamen el seu dret a l’autodeterminació. Amb una visió un tant alarmista, la BBC ens explica com aquest procés acaba amb l’acord tàcit de mantenir les fronteres que van imposar els poders colonials europeus. (“They cut through ethnic groups, dividing peoples and even families. The countries threw together men and women who had differences of language and religion. Yet Africa’s leaders decided to accept these frontiers: Unpicking them would have set every new country against the other. The independence borders were treated as sacrosanct. So does the referendum in Sudan mark the end of this principle?“). Somaliland a Somàlia, la Casamance a Senegal, la regió de Cabinda a Angola, el delta del Níger a Nigèria, algunes parts de la República Democràtica del Congo com Katanga, entre d’altres, poden veure els seus anels per independència encesos amb aquest procés.

Pot la independència de Sud Sudan portar-nos un nou mapa per àfrica i, sobre tot, pot ser el trencament amb les fronteres colonials pacífic i veritablement respectuós amb els desitjos dels pobles?

I aquí és on arribem a la clau del tema. El control sobre el petroli i la ingerència en el procés dels poders estrangers.

Xina és, segons l’Asian Times, l’actor estranger clau al Sudan, principalment per la participació de la Companyia Nacional de Petroli Xinesa, que controla els dos majors consorcis energètics que operen al Sudan, amb el control d’aproximadament el 60% dels 480.000 barrils de cru que es produeixen diàriament. També ha construit 1.500 quilòmetres d’oleoductes que conecten els camps petroliers al Sud, on hi ha el 85% de les reserves, a Port Sudan, centre exportador al Nord del país. Xina s’ha mantingut al marge del procés de referèndum, ni donant suport ni refusant el procés, a l’espera dels resultats, sabent que la independència suposarà la renegociació de les seves concesions.

La independència del Sud de Sudan pot obrir oportunitats de negoci i d’accés als recursos energètics per a d’altres països i empreses, i Estats Units han estat des de l’inici recolzant el procés d’autodeterminació. Com va declarar Andrew Natsios a Bloomberg, ex-enviat especial al Sudan de George W. Bush, “El repartiment del poder i els recursos canviarà d’un dia per l’altre”. I allà estarà l’amic americà per assegurar-se, juntament amb els xinesos, una part del pastís.

En definitiva, el dret a l’autodeterminació d’un poble, es veu interferit des de l’exterior en pro del control pels recursos energètics. El futur dels sudanesos del Sud no depèn només del vot dels ciutadans i ciutadanes en el referèndum, sinó del nivell d’acord o desacord que acabi havent-hi en el repartiment del pastís petrolier.

L’esperança que obre el procés de Sudan és per un nou mapa d’Àfrica on siguin els africans i les africanes les qui dibuixin o esborrin les fronteres. La por, que el procés encengui de nou el conflicte, amb el control pels recursos de fons, amb les diferències religioses i ètniques com a excusa, i que sigui la població la qui en torni a patir les conseqüències.